L’entrega del guardó va tenir lloc el passat 18 de juny a l’hotel NH de la nostra ciutat.
Són tants els amics i simpatitzants que té l’Avelina que l’acte no podia estar més concurregut, extrem que molt ens satisfà, perquè apart de que ella s’ho mereix, vam poder constatar que havíem encertat en l’elecció.
El nostre president Sr. Mallafré, desprès d’unes paraules de salutació va dir:
«Distingides autoritats, amigues i amics.
Ja ha passat un any des que vam guardonar Més Amic de Reus a Josep Maria Ribas Prous, i una altra vegada estem tots reunits en aquesta festa gran del Centre d’Amics de Reus, en què honorem a qui s’ha distingit en una llarga trajectòria a enaltir la nostra ciutat per tot arreu o ha fet altruistament, dins la mateixa, una tasca de gran calat socio-cultural. A aquest el nomenem Més Amic de Reus, el més gran honor del nostre Centre.
Recordo que aquest guardó es va instaurar l’any 1981 i en portem 28 edicions amb la d’avui. Veig amb goig que ens acompanyen, Més Amics ja guardonats, com també dirigents d’entitats guardonades, i que avui passen el testimoni, a un altre reusenc, qui, a criteri del Centre d’Amics de Reus, i, segons les normes internes per a la designació, ho ha merescut.
Així el dia 29 d’abril proppassat i a proposta de la Junta Directiva, l’Assemblea del Centre va nomenar per unanimitat “El Més Amic de Reus 2010” a AVELINA BRIANSÓ DE HEREDIA.
És un goig i un honor oferir el guardó a la nostra estimada amiga, guardó inqüestionable per la seva trajectòria exemplar de dedicació altruista d’una vida als seus i, sobretot, a la ciutat de Reus, en el testimoniatge de la seva biografia, personal i professional.
Avelina Briansó de Heredia, és hereva d’una ascendència il·lustre, tant per via materna, el llinatge de Heredia provinent de Graus, de la noblesa de la Corona d’Aragó, d’on segurament ella ha rebut aquesta saviesa innata i el bon gust per la literatura i per les belles arts. La via paterna li ha deixat en el cor i la ment, l’heroïcitat d’estimar i de saber entendre la pluralitat de la persona humana, perquè l’Avelina és néta del gran psiquiatre, el Dr. Briansó fundador de l’Institut Pere Mata, universalment conegut com una de les més grans institucions de les Ciències Mèdiques i Humanístiques, també el seu pare, eminent metge psiquiatre en va ser el director i, com tantes personalitats de la nostra terra, va patir les conseqüències d’un temps. Per sort, avui, tenim l’estimada Avelina i amb ella, la ciutat ha recuperat uns valors que haurien anat a la deriva sense la seva gran capacitat i la seva constant dedicació. L’Avelina va topar amb l’època més funesta de la història del segle XX, la guerra civil i la llarguíssima postguerra, aquest període la privà de poder cursar la carrera que ella hauria volgut a Barcelona ja que això pressuposava un esforç econòmic inassumible a casa seva. Va fer la carrera de magisteri a l’Escola Normal de Tarragona. Mentre estava estudiant Magisteri li van dir que si volia podia anar al Teatro Nacional a Madrid, a què va renunciar, per no deixar la família que la necessitava. Va ser llavors que va assistir a les classes de declamació de Marta Grau, professora de l’Institut del Teatre de Barcelona, un dia a la setmana.
Durant la postguerra va treballar al consultori residència que el seu pare havia obert a la masia del Sr. Lluís Quer, al Barri Fortuny.
Va exercir com a mestra a l’Escola Al· leluia i al Col·legi Mare Molas.
El seu guiatge ha estat d’un humanisme insòlit en la formació dels infants, sobretot en saber-los infondre el gust per la poesia en l’art de la declamació i de la perfecta articulació en la lectura. Una prova n’és el magnífic certamen literari amb motiu del X aniversari de la beatificació de la Mare Molas que es va fer en el Col·legi de la Consolació, on nenes, de diversos cursos, declamaren poemes d’autors insignes, per acabar en l’homenatge a la santa de Reus.
Més endavant dirigí l’Aula de Declamació del Centre de Lectura, per on han passat tants noms que avui enalteixen el món de la nostra cultura, actors de teatre, locutors de ràdio, presentadors de TV, etc.
Ella ha estat la seva ànima i el seu impuls vocacional.
La vida teatral del Fortuny és plena del seu nom: Com per exemple, interpretació en “Madre Alegría”, en benefici de les Germanetes dels pobres, “En Flandes se ha puesto el sol”, “Teresa de Jesús”, “Los intereses creados” , “Herida de muerte”, així com Festivals de primavera.
L’Entitat local on el seu nom ha deixat petja és el Centre d’Amics de Reus, que el passat mes de novembre, ja li va retre homenatge pels seus 90 anys, amb un extens repertori de recitals i de lectures.
En totes les vessants de la seva vida ha estat un exemple, com a mestra, des de saber despertar en el cor dels nens les qualitats que eleven l’ésser humà. En les arts escèniques, saber transmetre el fons de cada personatge, fent seus els pensaments i els sentiments dels personatges, donant vida a l’obra de cada autor que ella ha sabut penetrar i estimar-la fins al punt de fondre’s en la personalitat dels creadors, i això no hagués estat possible si en l’ànima de l’Avelina no hi bategués un sisè sentit de percepció i de connexió accessible només als escollits. El nostre Centre d’Amics de Reus ha tingut la sort d’ella, en el Grup de Declamació del qual n’és la directora, i que contribueix al creixent prestigi de l’entitat i, en conseqüència, de la nostra ciutat.
Avui malgrat la teva innata humilitat, amb què guardes la teva grandesa, rep aquest homenatge que t’ofereixen de tot cor i amb tot el reconeixement i admiració, els teus conciutadans i amics:
Tanscrivim tot seguit la sentida i emocionada resposta de l’Avelina:
«Quan encara no havia tingut temps d’asserenar el cor per la festa del meu aniversari que, mai agrairé prou les atencions i delicadeses que em van dispensar, em trobo amb la sorpresa de què m’ofereixen el guardó del més amic de Reus, que cada any el concedeixen a una persona que hagi donat proves del seu amor a la seva ciutat.
Vaig quedar tan sorpresa que quasi no sabia què havia de dir.
Fa molts anys que sóc sòcia del Centre d’Amics de Reus, però quan vaig jubilarme és quan em vaig poder dedicar a més activitats.
Jo no sé si sóc la més amiga de Reus; però sí és veritat que l’estimo. He nascut a la part alta de Reus, a la casa que fa fer el meu avi Emili Briansó, a l’Institut Pere Mata, quan va fundar el sanatori, somni de la seva vida, en bé i dedicació plena als malalts.
Sóc filla del Baix Camp i porto dintre el cor la terra, el vent i el sol. Tota la meva infància l’he passat allí. Vaig ser molt feliç; em van ensenyar els avis i els pares a respectar les persones i gaudir de les coses bones i boniques, i quan em preguntaven com és Reus, m’ha complagut poder dir que sóc una Reusenca de cor que sempre ha desitjat que la seva terra fos respectada i valorada.
Aquesta llum de la Mediterrània dóna un caire especial als que en som nats i ens enriqueix per a poder disfrutar la naturalesa amb ulls sensibles i penetrants. Molts artistes han deixat ses petjades. La bellesa que ofrena la natura es fa viva i s’escapa del nostre cor buscant camins i formes noves per poder-les oferir a tothom.
El temps anava passat i, jo, amb un ambient tan bo anava creixent i em feia gran. Havia après de llegir amb el Sr. Sebastià Torroja, Mestre en Gai Saber, que escrivia versos i jo me’ls aprenia de memòria i els anava recitant…
Va arribar el temps d’anar a l’Institut de segona ensenyança per a fer el Batxillerat, tenia 9 anys i estava molt contenta a la vegada que sentia molta curiositat per l’ambient tan canviat. Recordo, amb molta emoció, el claustre dels fransciscans que era tan bonic, i les passejades que féiem mentre esperàvem entrar a classe. Teníem uns catedràtics excel·lents que ens anaven instruint amb molt d’interès i profunditat i els companys també eren molt bons amics. Tots anàvem exterioritzant les preferències i les assignatures que ens agradaven més. Jo vaig sentir un atractiu molt especial per la literatura: la interpretació i la poesia. Seguíem el curs amb interès i responsabilitat.
Un dematí, a l’entrar a classe, el professor Sr. Juan Fayos ens va dir; “avui estudiarem unes obres de Lope de Vega i les prepararem per a poder-les representar, però voldria que recordéssiu sempre que: l’estudi d’una obra de qualsevol autor ben preparada és millor que el curs de literatura d’un d’aquests manuals plens de noms i dates o judicis crítics”. El professor va anar formant un grup d’alumnes i va fer un elenc teatral, i, amb molta alegria i molt treball, vam arribar a la representació de Los Tellos de Meneses, de Lope, i El Trovador, de García Gutiérrez.
Als 25 anys després ens vam reunir tots els companys de curs juntament amb professors per recordar aquells temps tan bonics i entranyables. El nostre professor de literatura, Sr. Fayos, no va poder assistir, però ens va enviar una carta per tots els companys, que em plau llegir:
“Alumnos queridos de mi promoción:
En realidad estoy aquí con todo mi afecto y os recuerdo como érais, los pequeños héroes de aquellas gestas literarias del 34-35-36 que fueron el orgullo de vuestras casas y el honor de vuestro instituto.
Era el Tricentenario de Lope y pusísteis el nombre de Reus y de vuestro instituto a la altura de los más exímios centros de la cultura y de las letras, y, en el mármol mural del Instituto, quedó el eco de aquella gesta, signo de vuestra valía.
Mis compañeros y amigos me dijeron: Ha puesto muy alto el nombre del Instituto de Reus. Han sido ellos respondí: “vosotros los pequeños héroes lo hicisteis conmigo”.Cumplid vuestro deber, a veces es difícil, pero siempre deja una satisfacción inigualable.
Vuestro siempre; J. Fayos.”
Gracias profesor.
Ja més endavant, i, per tal d’afermar la meva vocació en les arts escèniques, vaig assistir a les classes de declamació de Marta Grau, professora de l’Institut del teatre, així que, durant un temps, anava cada dijous a Barcelona. El resultat d’aquest important aprenentatge fou la seguretat en mi mateixa, ànim i una força insospitada. Marta Grau marcà decisivament la meva entrada en aquest món tan bell i tan humà de la interpretació.
Des de les classes de declamació que he impartit recordo amb emoció l’època de plena efervescència, quan tothom hi volia prendre part per aprendre l’art de la interpretació i de parlar en públic, base de l’oratòria. I em plau poder recordar amb molt d’apreci aquells nois i noies que tenien molt bones qualitats, tant com a rapsodes o com actors teatrals i molts dels quals s’hant obert un camí brillant en aquests camps.
La resta tot va lligat, la vida i l’art, són la mateixa cosa: amor, l’amor als meus, a casa, als meus de la meva ciutat i les seves coses, fins l’extensió d’aquest amor a una dimensió universal.
Com el Sr. President ha explicat amb tanta generositat, el temps en què vam van actuar al Centre de Lectura i al Centre d’Amics de Reus, i, per no fer-me pesada, solament recordarè que aquests anys, han estat meravellosos,tant per a mi com per tots els meus companys, tan entusiastes.
Del nostre Centre d’Amics voldria dir tantes coses que totes em semblen poques. El grup de declamació i d’interpretació de la nostra entitat estem disposats i entusiasmats per seguir preparant aquestes vetllades poètiques que tan bona acollida tenen per aquest públic, tan correcte, tan educat i tant amant i que nosaltres estimem i considerem molt.
Moltes gràcies per l’atenció que han tingut en escoltar-me, moltíssimes gràcies.
Per finalitzar l’acte voldria dedicar-los una cançó popular, molt bonica, que diu així:
“L’amor i la poesia
seran reis per sempre més
val més un punt d’alegria
que una torre de diners”.
Els Srs. Jordi Agràs, Delegat de Cultura de la Generalitat i Carles Pellicer, Alcalde de la Ciutat van prendre tot seguit la paraula, com a cloenda d’aquest emotiu dia, felicitant a la guardonada i enaltint i glossant aspectes de la seva vida i les moltes virtuts que l’havien fet mereixedora.
Per sempre Avelina
