Els que ja tenim una edat, sovint ens sorprenem de com ens hem hagut d’adaptar-nos a les noves tecnologies emergents i a la seva constant evolució que, a més d’un, ens ha agafat de ple en un “o per la dreta o per l’esquerra”, però, realment, una cosa és tenir-ho que assimilar perquè la mateixa professió t’ho porta com una eina de treball que ha esdevingut indispensable quasi be de la nit al dia, i, una altra, ben diferent i més personal, en la que no s’hi cau mentre s’està en l’època anterior. És donar-se compte de fins on ha arribat a revolucionar, i a condicionar a la vegada d’obrir la finestra a l’infinit, aquesta cosa que és diu “internet”.
Ajuda, al mateix temps que “pica” i fa necessitar el seu ajut més i més, i sempre amb la sensació de que mai no arribes al final de res.
Tot el món hi està envoltat i la gent de qualsevol lloc es pot sentir, inimaginablement pels altres sistemes coneguts i convencionals, ben a prop.
Fins i tot hi ha qui hi veu vulnerada la seva intimitat, pot ser els més susceptibles. El cert és que, mentre més s’hi entra més s’exposa un mateix però, d’aquí a tenir la pròpia vida dintre de la xarxa n’hi ha un bon tros. Al “núvol”, així és diu a tot el “magatzem” de mils de milions de dades que cada segon s’hi emmagatzemen, hi ha tot el que cadascú vol que hi sigui, o tan li fa que hi sigui.
Si que pot ser que, en un moment donat, un mateix es sorprengui d’alguna dada personal mai “publicada” o de l’aparició en alguna foto col·lectiva, però és que això també es pot produir sense estar en el sistema personalment, i no es pot evitar.
El que és veritablement important és fer-ne un ús responsable i seriós, i vencer la temptació que sovint el mateix ús pot convidar a travessar la línia de la sensatessa i sentit comú.
“Internet” va entrar a casa nostra l’any 1994, desprès de descobrir que amb els ordinadors no només si podia -i tenia- que treballar, si no que també s’hi podia jugar. Els primers i primaris vídeo-jocs eren el preàmbul del món que, dintre d’aquella pantalla s’hi aniria obrint. Un món de fantasia, per la curiositat que desperta, m’atreviria a dir, paral·lel al físic i real.
Al 1976, amb el “Microsofft” de Bill Gates -William Henry Gates-, s’obria aquesta “windows” i al 1983, ell mateix hi afegia el “ratolí”, més pràctic i ràpid per poder-hi “navegar”.
Al 1998, Larry Page i Sergey Brin creaven “Google”, un “cercador” del gran magatzem infinit i universal de dades, on hi fa cap tot l’imaginable… i l’inimaginable, i que roman obert les 24 hores del dia i els 365 dies a l’any.
Pàgines de consulta com “Wiquipedia”/”Viquipédia”, que es pot considerar l’enciclopèdia més gran i extensa mai editada, en tots els idiomes, en la que, però, s’hi pot trobar junt a les dades més científiques les més poc fiables, més que res per la seva pròpia dinàmica d’universal accés. En tot cas, és un lloc que esdevé inevitable a l’hora de recerca de dades per ampliar o contrastar coneixements.
“Maps”, en les seves diferents aplicacions, permet localitzar al moment qualsevol lloc del planeta i, segons quina versió, “visitar-lo”, quasi be en directe.
“YouTube”, “eMule”, “Ares”, entre molts d’altres, son programes que permeten reproduir i descarregar música, vídeos i pel.lícules.
Pàgines més sectorials, com “e-Bay” que facilita la compra, venda o inter-canvi de tota classe d’articles. Així com les que permeten l’accés a tota classe de jocs i programes per a totes les edats.
Les que han acabat, fins el moment, de lligar-ho totalment a la vida quotidiana és l’aparició, d’entre moltes d’altres, de “Facebook”, el 2004 i de “Twitter”, el 2006 i, amb elles, les dites “xarxes socials” que proporcionen un contacte immediat entre les persones que s’hi registren i es fan “amigues” entre elles.
Aquest sistema, a més, ha permès crear una nova comunitat de persones que, baix el nom genèric de “blogger” obren al món i comparteixen els seus pensaments i comentaris.
Aquest, tan referit, nou món, també ha incidit i ha revolucionat totalment l’univers del vídeo familiar i casolà i, sobre tot, l’entranyable de la fotografia, que l’ha fet passar de l’artesà revelat del rodet amb 12, 24 o 35 fotos al, també creatiu, digitalitzat davant de l’ordinador d’un nombre infinit de fotos, originàriament per desprès triar-ne unes quantes però que realment, vistes i arreglades, costa molt d’eliminar, fins i tot les que poden semblar repetides.
Com a dada curiosa, per acabar la dissertació, i per a qui també li pugui resultar interessant, s’ha de dir que totes aquestes aportacions tecnològiques, ara ja tan imprescindibles, s’han introduït des d’Amèrica i per americans.
Des de llavors, es pot dir que els nens ja neixen tecnificats en aquest sentit i no els hi representa cap angoixa afegida accedir a aquestes aplicacions ja des de ben petits.
Actualment, és impensable res sense l’eina d’internet i tot s’adapta a aquest accés, fins i tot l’altre gran revolució tecnològica dels nostres temps, com és el mòbil, i és capaç d’evolucionar sobre la seva mateixa evolució a velocitats de vertigen. Ho explica que, en molts pocs anys de vida, s’ha fet totalment imprescindible… tan per treball com per estudi, recerca, informació i oci.
Tot i que la presència del català no és en totes les traduccions, en qualsevol cas, la llengua catalana, pel seu ús a la xarxa, se situa a la primera posició de les llengües de nacions sense Estat a nivell mundial.
Xavier Guarque i Morelló
